UNA FINESTRA OBERTA AL MÓN

UNA FINESTRA OBERTA AL MÓN
(c) Gallel Abogados

sábado, 7 de mayo de 2016

LA FI DEL DRET CIVIL VALENCIÀ

QUÈ SUCCEEIX AMB EL RÈGIM ECONÒMIC CONJUGAL VALENCIÀ?
STC 28.04.2016

(c) Gallel Abogados
- Tres-cents nou (309) anys i tres (3) dies desprès de la desfeta de la batalla d'Almansa, en la que les tropes de l'Arxiduc Carles d'Àustria, de la Casa d'Habsburg eren (majoriàries a la Corona d'Aragó) enderrocades al pla d'Almansa per les tropes de Felip d'Anjou, de la Casa de Borbó (tropes majoritàries a la Corona de Castella), que donà lloc al Decret de Nova Planta, pel que s'abolien els Furs de València, vigents des del segle XIII, el Tribunal Constitucional ha dictat una Sentència que deroga la Ley Valenciana 17/2007, de 20 de març de Règim Econòmic Matrimonial Valencià. 


- Els protagonistes d'aquesta nova desfeta han sigut, d'un costat, el Govern del Partido Popular que va ser el que va promoure en les Corts Valencianes la promulgació d'aquesta llei, d'un altre, el Govern del Partido Socialista Obrero Español, que va ser el que presentà el Recurs d'inconstitucionalitat que ara ha sigut resolt i, el Tribunal Constitucional, format majoritàriament, per Jutges proposats pel Partido Popular i amb menor nombre, pel Partido Socialista Obrero Español i, cap de tots els seus membres és valencià, curiosament.
- MONTESQUIEU, en la seua obra "De l'esprit des lois" establia les basses de l'Estat modern que succeïa el règim feudal medieval, que fundava en l'anomenada "separació de poders", sobre la qual cosa sostenia, amb encert, que 
"Cuando el poder legislativo está unido al poder ejecutivo en la misma persona o en el mismo cuerpo, no hay libertad, porque se puede temer que el monarca o el Senado promulguen leyes tiránicas para hacerlas cumplir tiránicamente. Tampoco hay libertad si el poder judicial no está separado del legislativo ni del ejecutivo. Si va unido al poder legislativo, el poder de la vida y la libertad  de los ciudadanos sería arbitrario, pues el juez, sería, al mismo tiempo, legislador. Si va unido al poder legislativo, el juez podría tener la fuerza de un opresor. Todo estaría perdido si el mismo hombre, el mismo cuerpo de personas principales, de los nobles o del pueblo, ejerciera los tres poderes: el de hacer las leyes, el de ejecutar las resoluciones públicas y el de juzgar los delitos o las diferencias entre los particulares..."
- Segles després, al 1876, Bienvenido OLIVER, un dels redactors del vigent Código civil, sostenia a la seua obra "Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia" (tomo I, pág. XIII) lo següent:
 "Compuestas las naciones como España, de antiguos y distintos organismos. que, semejantes a los individuos de una dilatada familia, son mayores de edad unos, menores otros, activos los de allá, indolentes los de acá; acostumbrados los de ciertas comarcas á esperarlo todo de la autoridad, y faltos por consiguiente de iniciativa; habituados los de otras á contar sólo con sus fuerzas individuales, ¿será justo ni razonable que á todos se les mida con igual rasero, que se les obligue á caminar al mismo paso y á vivir sujetos á iguales trabas y tutelas? De ningún modo. Léjos de eso, debería reconocerse á cada uno su carácter particular, subordinado al comun y superior del Estado. Así se cumpliria aquella ley de la naturaleza de hallar en la unidad la variedad, que es también ley del Derecho moderno. Porque hemos de proclamar muy alto que han acabado para siempre, y están condenadas por la ciencia, las escuelas inspiradas en el absolutismo monárquico ó revolucionario, que por medio de una irracional centralización conducen á la muerte de la libertad individual para imponer el ciego vasallaje ó la niveladora igualdad. Acabáronse tambien los patrones y modelos á que se pretendia sujetar mecánicamente las instituciones de los pueblos. Hoy es otro el sendero de la ciencia del Derecho..." 
- Els Furs de València, vigents entre els segles XIII al XVIII, a dia de hui, de major vigència que el Codi napolònic o el mateix Codi civil, pren la seua base en el Costum de Tortosa, el que regulava el règim econòmic conjugal baix la figura de l'agermanament o matrimoni mig per mig, el qual era diferenciat per Bienvenido OLIVER (op. cit. vol. II, pàg. 330) del règim de ganancials, en que deu la seua existència a la voluntat del legislador i no a la dels cònjuges; aquesta diferència essencial, és la que, a sensu contrario, com coneixem actualment amb el règim matrimonial valencià, en el sentit de que, per regir-se pel règim de l'agermanament, cal signar Escriptura pública, mentre què en el règim comú, es just el contrari, no cal signar-ne.
- A partir de les Corts valencianes de 1271, s'extengueren els Furs de València a tot el Regne, tot i això, la norma supletòria general era "a natural seny e a egualtat", és a dir, pel sentit comú i la igualtat, però, pel que fa al règim econòmic matrimonial, els Furs només regulaven la dot i les donacions entre cònjuges, no res parlava dels règims econòmics, ni el de guanys, ni el de separació. Quin era, doncs, la regulació dels règims económics matrimonials? Quins eren els que hi havia? Perquè la gent continuava casant-se. Evidentment, era el Costum de Tortosa el que continuava aplicant-se, dins del "natural seny e igualtat", doncs era aquell pel qual es venien regint, des de sempre, els colonitzadors de la Taifa de València.
- Respecte la regulació del Dret successori dels Furs, cal dir que es fixava la legítima en un terç de l'herència, saldats els deutes, si n'hi havia un sol fill fins quatre, però si tingueren cinc o més, la legítima seria la meitat de tots els bens, inclús, bonificant a algú d'aquestos en part de la meitat, recordant l'anomenada "quarta trebeliànica".
- Tenint ben present que B. Oliver, qui participà en la redacció del Codi civil, manifestava que les dos columnes bàsiques del Dret español, romano-visigòtic-canònic, eren el Costum de Tortosa, pel que fa la Corona d'Aragó i "Las Partidas", pel que fa a la Corona de Castella Dret què es formava, en el cas d'Aragó, pel jurament que el Rei feia de les Lleis que li presentaven els cortesans, mentre que a Castella, era el Rei qui feia jurar les seues lleis als cortesans. 
- Què n'hi ha de mal en que continue regint-se cada societat segons, la tradició històrica, el costum inveterat? Recordem que els règims forals de tots els territoris que els pergueren pels Decrets de "Nueva Planta", els recuperaren pel pateix Felipe V i pel Règim de Franco, a excepció dels Furs de València, perquè aquell considerà el Regne com a "Provincia rebelde", fent-ne de les majors i brutals repressions social sobre els valencians que recolzaven la causa austracista i, Franco, senzillament, se'n "oblidà" de restaurar-los, en la mateixa línea felipista.
- Siga com siga, sorprenentment,el Tribunal Constitucional ha oblidat la Disposició Derogatòria 3 de la Constitució Espanyola de 1978, que diu "Asimismo, quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Constitución". Poc cal raonar per sostindre que els Decrets de "Nueva Planta" s'oposen a la Constitució española de 1978, doncs està basat en el "Real derecho de conquista", el qual s'oposa als motius de la Constitució "Justicia, libertad y seguridad... Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones."
- En igual sentit, la Disposició Adicional Primera de la Constitució estableix que "La Constitución ampara y respeta los derechos históricos de los territorios forales. La actualización general de dicho régimen foral se llevará a cabo, en el marco de la Constitución y de los Estatutos de Autonomía."
- Vos passarem l'enllaç del text de la Sentència només es faça pública i voreu, com, quan no n'hi ha voluntat política, es troben arguments, inconstitucionals per inconstitucionalitzar aquella norma què és, claramente constitucional. Tot i això, preferim quedar-nos amb el vot particular de Juan-Antonio XIOL RÍOS, de llarga i reconeguda carrera al Tribunal Suprem, del qual, per la seua extensió, transcribim el títols que fonamenten el seu vot:
1.- La ley impugnada se funda en una competencia reconocida inequívocamente en la reforma del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.2.- Los derechos históricos en materia de instituciones privadas son reconocidos por el Tribunal Constitucional cuando se consagran en un Estatuto de Autonomía.3.- Aunque no fuera así, dentro de las competencias ordinarias en materia de Derecho civil, la Comunidad Valenciana puede regular esta materia.4.- Aunque no fuera así, la opinión mayoritaria hubiera debido respetar la pervivencia de los preceptos impugnados extremporaneamente por la Abogacía del Estado.
- Respecte d'aquest últim punt, cap formular la més respectuosa protesta del següent mode: què hauria passat si, en un pleit civil, penal o laboral, algun Advocat de part haguera contestat a la Demanda, presentat escrit d'Acussació, fora de termini? Senzillament, hauria perdut el pleit! Clar! A l'Advocat de l'Estat, se li permet impugnar fora de termini i així, guanyar "el partit", contra els Valencians. 
- Quan Aragó, Catalunya, Balears, País Basc, part d'Estremadura tenen drets forals, constitucionalitzats, cal preguntarse què hem fet de mal els Valencians? Encara mereixem el títol de "Provincia rebelde"


ACTUALITZACIÓ

- Al dia de hui, 31.05.2016, s'acaba de publicar la Sentència, per la qual cosa, tal i com vàrem prometre, vos facilitem un enllaç amb el text complet, fent-vos saber què, des de demà, 01.06.2016, tornarà a estar en vigor el règim econòmic conjugal del Codi civil.
- Tot i això, no afectarà als matrimonis valencians casats entre el 01.07.2008 i el 31.05.2016, que seguiran regint-se amb el mateix règim econòmic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario