EMPRESA FAMILIAR (II)

LA TRANSMISSIÓ DE L'EMPRESA FAMILIAR VALENCIANA

(c) Gallel Abogados

- Continuem amb la sèrie dedicada a la transmissió de l'Empresa Familiar, entrant ara a exposar les possibles peculiaritats que podria tindre la mateixa dins del territori de la comunitat autònoma valenciana, en raó a allò que ha sigut històricament i allò que és en l'actualitat o pot ser en el futur.

-  En el Dret Foral valencià (Furs de Jaume I), l'anomenada legítima es era una tercera part del cabal hereditari, cas en el què els fills en foren quatre o menys o, d'una meitat, si en foren cinc o més els filles. No existia l'anomenada "mejora", com en el Dret castellà o comú actual. La distribució de la legítima (mig o terç del patrimoni) es feia a parts iguals entre els fills.

Tampoc n'hi havia una "legítima" conjugal o quota vidual, a excepció de que la vídua no haguera aportat dot al matrimoni, en tal cas, disposava del dret a reclamar un 7% dels bens del marit en ple domini. També existia la desheretació sense causa, inclús el "suplement de legítima" o la constició de gravamen sobre la legítima; açò és, diverses formes de "millorar" o "empitjorar" un o un altre hereu forçòs.

- El Dret Foral valencià, evidentment, va patir diverses modificacions al llarg dels 5 segles en els quals va estar vigent, inclús, desprès de la seua derogació pel Decret de "Nueva Planta" del 1707, donat a que els valencians continuaren subvertint la nova legalitat per fòrmules jurídiques alternatives vàlides què, en la pràctica, produïen el mateix efecte jurídic (em remetesc al meu text "Arrendamientos rústicos valencianos históricos").

- En definitiva, doncs, la tradició secular valenciana, seguint els antecedents del "Costum de Tortosa", de clara arrel, diguem-ne, mercantil, sempre ha tractat de distingir entre un fill o un altre, amb vista a preservar l'Empresa familiar, els camps dels quals és arrendatari o el negoci concret.

- Tot i les pugnes entre el Governs autonòmic i central respecte de la validesa o no de les normes forals valencianes respecte de si la succesió hereditària en territori valencià deu regirse per la norma del Codi civil o si, por el contrari, pot crearse per la Generalitat Valenciana una norma diferenciadora i pròpia, allò ben cert és que, des de l'any 2009, n'hi ha redactat un avantprojecte de lley de succesions valenciana, completament estancat que, en definitiva, podria resoldre la qüestió de la succesió en la Empresa familiar.

- Cal destacar l'art. 112 de l'Avantprojecte, titolat "L'empresa i el càlcul de la legítima", que permet que la Empresa individual puga disposar-se en vida o per desprès de la mort, sense que se compute per a la legítima, ni els seus actius ni els pasius, amb l'obligació de mantindre l'activitat empresarial durant els següents anys a la mort de l'Empresari.

- Pel que fa a l'Empresa asociativa, la transmisions d'aquella a través de les accions o les participacions socials regula un sistema prou complexe, què cal que siga millorat en la seua redacció, respecte del qual no anem a entrar, fonamentalment per no ser norma en vigor, a més a més del seu caire netament "economicista" i, certament, de redaccuó confusa   (MONTESQUIEU deia al respecte: "Quan l'estil de les lleis és ampulòs, es consideren com obres d'ostentació. És essencial  que les paraules de les lleis susciten les mateixes idees en tots els homes.").

- En definitiva, a dia de hui, l'Empresari valencià, a l'hora de transmetre en vida o després de la seua mort, poca cosa més ne té, a no ser que siga a través de possibles exencions fiscals; però, des del punt de vista del seu objectiu de què els seus hereus o un d'ells puga continuar el seu camí mamprès de forma separada als altres i sense perjudicar la seua legítima, no troba res nou o addicional, estavellant-se contra les rígides normes del Dret comú al respecte, la qual cosa fa més precís encara l'establiment del PROTOCOL FAMILIAR.